cloenda memorabilis campanar, equip351, josep història

A mode de crònica: “I va ser la cloenda de #MemorabilisCampanar!”

El divendres passat va ser un dia molt i molt especial per a tots nosaltres, no sols pels membres de l’Equip351, sinó per totes aquelles persones que han participat al llarg d’aquests deu mesos de #Memorabilis perquè, per fi!, li vam poder posar cara i ulls a tothom en la festa de la cloenda del projecte.

A les 20h. de la vesprada ens vam reunir al IES Campanar amb tots els amics que van voler acompanyar-nos: des dels informants (Vicenta, Marina, Maria, Ramon, Consuelo…) i els entrevistadors (hi havia un fum! Lucia, Àlex, Arielka, —) , alguns partners del projecte (per allí hi havia gent d’Eixam o Pep i Marina de l’Associació de veïns i veïnes de Campanar), professors del centre (la directora Eugenia i el nostre estimat Josep), gent d’Emergents que ens van voler acompanyar (Paco, Javi i Felip), antics alumnes del IES, familiars, amics… amics dels familiars, amics dels informants, amics dels alumnes… amics d’amics! Un flipe, gairebé 100 persones! Sí va ser tota una festassa!

Res més començar ens vam reunir a l’aula multiusos del IES (aquella aula ja ens coneix!) i vam voler donar les gràcies a totes i tots perquè pensem, de tot cor, que sense el treball de tots ells i la seua ajuda no res haguera estat possible, per això ens vam dedicar uns minutets a auto-aplaudir-nos els uns amb els altres. Just després d’escalfar motors vam llençar el documental per a que tothom poguera veure un resum de tot el que ha suposat la vivència de #Memorabilis.

La veritat és que estàvem una mica nerviosos, però va ser molt millor del que ens esperàvem, va haver un silenci sepulcral des de la primera imatge fins els crèdits… i vam començar els aplaudiments! I mireu que els crèdits duren gairebé dos minuts perquè apareix tothom! I quan ja semblava que tot s’havia acabat: les tomes falses! I tots van riure de valent! Nosaltres també i això que ens les sabíem de memòria!

Abans de donar pas al pica-pica, vam voler obrir un torn de paraules improvisat i Ramon Vila (un dels informants) s’hi va llençar de cap, tenia moltes ganes de parlar! Va encoratjar als alumnes a que continuaren investigant el seu “poble (sí, “poble, dic poble perquè encara ho és” va dir) i va explicar com estava de content de veure tanta gent jove aprenent dels majors (imagineu com de contents estàvem nosaltres!). Desprès Josep Isona (que és el professor d’història que ha treballat colze a colze amb nosaltres) també va fer la seua valoració dient que estava molt orgullós de tota la feina que havien fet els alumnes… i, de sobte, Álex –alumne- escridassà “nosaltres estem orgullosos de tu, Josep!” entre rialles dels companys i de tots els assistents, clar.

Després de tot això ens vam dedicar a ingerir papes, cacaus i tramussos a volonté per rematar les xerradetes que vam poder fer uns amb altres i vam fer la foto-finish, la foto de la gran família que hem creat (que és la última que tanca la galeria), no digueu que no hem eixit guapots!

I poc més, després de tot això, i amb una alegre ressaca postmemorabilia vam replegar trastos i cap a casa, però contents –molt contents- de veure que realment tot l’esforç havia valgut la pena… més del que mai haguérem pogut ni imaginar!

I ara, quina serà la propera parada? O creieu que tot s’ha acabat ací? ?

Fins prompte, amics!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *