(Entrevista a Biano)
– Ja és la segona edició que col·labores amb un projecte com Memorabilis, l’any passat li vas posar música al barri de la Malva-rosa i enguany és a Quart de Poblet, Com diries que és la BSO d’enguany de Memorabilis? A què sona?
La cançó d’enguany he volgut que partira d’elements tradicionals valencians, com puguen ser les postisses, per arribar a crear un paissatge bucòlic futurista junt a elements percusius d’arrel més africana. Amb la intenció de crear un diàleg entre l’abans i l’ara, i l’ací i l’allà.
– En què t’has inspirat per fer-la?
El punt de partida fou l’u i dotze, un dels estàndars més coneguts del cant valencià d’estils. A partir d’ahí he anat deconstruint-lo i afegint-li elements, en un principi, aliens, com patrons rítmics malinques i sintes de tipus wavetable.
-Creiem que no té títol, però, si haguera de tindre: quin seria?
La veritat és que he sigut poc original i el tema s’ha dit des del primer moment Memorabilis 2018. Hauré de ser més creatiu en este sentit l’any que ve!
-A qui creus que li agradarà més la BSO als entrevistadors (els alumnes) o als informants (els iaios del Quart de Poblet)?
He intentant que hi haguera un poc d’equilibri generacional en la cançó, tot i que supose que, estèticament, s’aproxima més al que poden estar acostumats a escoltar els entrevistadors.
-Per què vas acceptar participar a un projecte com Memorabilis?
Sobretot perquè em sembla que el projecte paga molt la pena i que és necessari, poder formar-ne part i aportar el meu gra de sorra en un intent de recuperar la memòria dels nostres majors és un honor.
-Per què creus que és important treballar la memòria recent amb els més joves d’un territori?
Ho trobe molt important perquè memòries hi ha tantes com persones i com comunitats, sovint la memòria que perdura és la d’uns pocs privilegiats, poder escoltar les vivències i les reflexions de gent anònima i que ha viscut èpoques que ens poden semblar llunyanes, sense dubte és enriquidor i un acte de justícia.
-Estem preguntant a tota la “família Memorabilis” (de la que ja quasi ets soci fundador!) quin és el teu “desig Memorabilis”, és a dir: en què t’agradaria que aquest projecte es convertirà o aportara?
Em sembla molt interessant que cada any vaja canviant de lloc i amb el temps es puga convertir en un arxiu de memòria molt potent. El major desig és que dure molts anys!