biano, musico, memorabylis

Biano is in da house!

(Entrevista a Biano)

– Ja és la segona edició que col·labores amb un projecte com Memorabilis, l’any passat li vas posar música al barri de la Malva-rosa i enguany és a Quart de Poblet, Com diries que és la BSO d’enguany de Memorabilis? A què sona?
La cançó d’enguany he volgut que partira d’elements tradicionals valencians, com puguen ser les postisses, per arribar a crear un paissatge bucòlic futurista junt a elements percusius d’arrel més africana. Amb la intenció de crear un diàleg entre l’abans i l’ara, i l’ací i l’allà.

– En què t’has inspirat per fer-la?
El punt de partida fou l’u i dotze, un dels estàndars més coneguts del cant valencià d’estils. A partir d’ahí he anat deconstruint-lo i afegint-li elements, en un principi, aliens, com patrons rítmics malinques i sintes de tipus wavetable.
-Creiem que no té títol, però, si haguera de tindre: quin seria?
 La veritat és que he sigut poc original i el tema s’ha dit des del primer moment Memorabilis 2018. Hauré de ser més creatiu en este sentit l’any que ve!
-A qui creus que li agradarà més la BSO als entrevistadors (els alumnes) o als informants (els iaios del Quart de Poblet)?
 He intentant que hi haguera un poc d’equilibri generacional en la cançó, tot i que supose que, estèticament, s’aproxima més al que poden estar acostumats a escoltar els entrevistadors.
-Per què vas acceptar participar a un projecte com Memorabilis?
 Sobretot perquè em sembla que el projecte paga molt la pena i que és necessari, poder formar-ne part i aportar el meu gra de sorra en un intent de recuperar la memòria dels nostres majors és un honor.
-Per què creus que és important treballar la memòria recent amb els més joves d’un territori?
 Ho trobe molt important perquè memòries hi ha tantes com persones i com comunitats, sovint la memòria que perdura és la d’uns pocs privilegiats, poder escoltar les vivències i les reflexions de gent anònima i que ha viscut èpoques que ens poden semblar llunyanes, sense dubte és enriquidor i un acte de justícia.
-Estem preguntant a tota la “família Memorabilis” (de la que ja quasi ets soci fundador!) quin és el teu “desig Memorabilis”, és a dir: en què t’agradaria que aquest projecte es convertirà o aportara?
 Em sembla molt interessant que cada any vaja canviant de lloc i amb el temps es puga convertir en un arxiu de memòria molt potent. El major desig és que dure molts anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *