#ProjectesMolons a Sant Marcel·lí: el barri “imaginat”

per Irene Llàcer

Reprenem la secció #ProjectesMolons, per continuar coneixent iniciatives culturals interessants, properes o llunyanes, que plantegen la cultura des de l’escolta, l’acció social, la intervenció cultural com a part del paisatge que ens envolta i que s’insereixen en la quotidianitat de la gent. Al cap i a la fi, la cultura que importa, que no és un luxe i que és la que, en el fons, ens agrada i interessa.

Per a aquesta píndola #molona, m’he volgut quedar a casa… perquè casa és parlar amb Aida Vizcaíno, sociòloga i politòloga, consultora independent i professora de la Universitat de València, ment inquieta i riallera, honorable fundadora de l’Equip351 i cinquena pota -coixa des que ens va haver de deixar- del nostre col·lectiu.

Volia que Aida ens explicara més sobre el projecte El barri que vam imaginar. Cartografia de la lluita veïnal a Sant Marcel·lí dut a terme per l’equip multidisciplinar format per Tono Vizcaíno Estevan, arqueòleg i escriptor del llibre, Yaiza Pérez Alonso, sociòloga, Carles Rodrigo Monzó, dissenyador del llibre i, Aida Vizcaíno Estevan a qui afusellem a preguntes en aquest post. A partir de la realització d’entrevistes al veïnat, a actors claus i amb la revisió de l’immens arxiu de l’Associació de Veïnes i Veïns (revistes i materials des dels anys 70), l’equip es va submergir en la història, en les vivències i en les lluites que ha mantingut el barri de Sant Marcel·lí durant més de 40 anys.

Editat en forma d’acurada publicació, el llibre està escrit amb un llenguatge divulgatiu, farcit d’ironia i humor, on els autors han volgut apropar Sant Marcel·lí a la resta de la ciutat i, sobretot, a les generacions més joves que no han conegut el seu passat i que ara, redescobreixen formes i pràctiques ciutadanes, culturals i democràtiques ja presents als anys 80.

Diuen que és per això que el llibre s’ha pensat com una guia d’experiències passades i presents, perquè amb ell es pot visitar el barri, conèixer els esdeveniments o les experiències però també la seua fisonomia i arquitectura.

 

Irene Llàcer (ILL). Com va sorgir la idea de dur endavant un projecte com aquest?

Aida Vizcaíno (AV). El projecte sorgeix perquè l’Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí volien fer una publicació sobre els seus 40 anys d’història, però no volien una crònica sinó “una cosa” viva, que mirara el passat però també el present i s’adaptara als gustos actuals. Després de les primeres reunions, vam tindre clar que faríem un llibre guia que explicara el present a través del passat, de com havien arribat fins ací i de què els quedava assolir, perquè la lluita veïnal mai pot acabar. El tema de com vam decidir que serien un seguit de capítols curts, i no tant un relat continu, ens ho va demanar el propi contingut de la seua història, què és molt diversa en tant que afecta a totes les dimensions del barri, des de la banda de música, fins les festes populars, passant per la demanda del soterrament de les vies de l’AVE o la construcció de La Rambleta.

 

ILL. Un dels aspectes que trobe, potser més engrescador, és el fet d’aconseguir que un projecte d’investigació acabe formalitzat en un “producte” a l’abast de qualsevol lector interessant, trencant amb els -sempre durencs- murs de l’acadèmia. Com ha sigut fer un estudi amb llenguatge de carrer?

AV. Doncs, la veritat és que nosaltres ja havíem desenvolupat un projecte previ, totalment diferent, però amb la mateixa metodologia de treball i la mateixa missió: divulgar el coneixement a la població, molt especialment, a les generacions menors de quaranta anys, que són el nostre públic objectiu. Amb esta premissa, vam enfocar el projecte d’etnogastronomia Receptari Extraviat i vam enfocar aquest projecte de Sant Marcel·lí. Pensa que no és fàcil explicar “amablement” la lluita veïnal i, molt menys, a la gent que no ha viscut eixe procés de construcció de la ciutat, sobretot dels anys 80 i 90. Per aquest motiu, amb un llenguatge senzill, donant veu als veïns i veïnes, emprant l’humor i els codis actuals, hem construït aquesta guia sense perdre de vista que és un projecte de recerca amb paràmetres científics i acadèmics. Tots quatre integrants del grup entenem que el coneixement s’ha de compartir i estar present a la societat.

 

ILL. Volia preguntar-te per la recepció del llibre per part dels veïns i veïnes del barri. Explicar la història des de fora, als mateixos subjectes que l’han feta possible, pot ser una tasca delicada, com han rebut “llegir-se” a les pàgines del llibre?

AV. Doncs increïblement bé, de fet, és una de les coses més gratificants del projecte, per no dir la que més. Els veïns i veïnes, no sols qui integra l’Associació sinó la gent de Sant Marcel·lí, són els que donen sentit als esforços i a les energies invertides. La presentació del llibre la vàrem fer a la Rambleta, que és va omplir de gom a gom! Va vindre moltíssima gent gran que ens van dir que les paraules, les vivències i tot el que vàrem arreplegar al llibre és tal i com ells recordaven. A més, alguns veïns i veïnes ens van donar les gràcies per la cura que havíem posat en la manera d’apropar-nos a les seues experiències i, sobretot, per donar-los valor. Sembla mentida que en la construcció de la ciutat feta des de la base, des de la gent que ha treballat voluntàriament a les associacions veïnals durant aquests 40 anys de democràcia, no es tinga la sensació de reconeixement i estima de la ciutadania. En part, el llibre, vol contribuir a que això canvie.

 

ILL. Supose que amb aquesta bona recepció, vos plantejareu continuar en aquesta línia de projectes, no?

AV. Sí, realment el projecte ha agradat a moltes persones de la societat civil i “del mundillo” de la ciutat, inclòs als polítics i polítiques que van vindre (cinc regidors de l’Ajuntament de València!). Així que ja estem immersos en un projecte de la mateixa línia i essència però molt diferent, encara que això ja vos ho contarem en un altre moment…

 

Fotos: Carles Rodrigo Monzó

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *