harpa music hall, festival, reykjavik

#projectesmolons Nordic Music Days

Per Vicent Alberola

El cap de setmana del 30 d’octubre a l’1 de novembre vam visitar els Nordic Music Days. Es tracta d’un festival de noves músiques centrat en l’àmbit escandinau que es convoca i gestiona des dels anomenats Music Councils dels països nòrdics: Dinamarca, Suècia, Noruega, Illes Feroe i Islàndia, i que cada any té lloc a una seu diferent. Enguany era el torn d’Islàndia, i a Reikiavik que ens n’anarem.

La peculiaritat d’aquest festival és precisament la unió d’esforços entre països que conflueixen culturalment i que a més tenen eines al seu abast molt consolidades, com pot ser el seu impol·lut anglès o un interès desmesurat per donar a conèixer les creacions dels nombrosíssims compositors de música actual escandinaus.

Els Music Councils proposen la interpretació d’una sèrie d’obres que són triades a través d’una convocatòria oberta i un procés de selecció transparent, i que seran interpretades majoritàriament per ensembles del país que acull el festival i per algun ensemble convidat.

La gestió del festival corre a càrrec d’un ens creat per coordinar-lo i que és regit pels Music Councils de manera transversal i consensuada a través de reunions periòdiques en cadascun dels països. Aquests Music Councils estan finançats directament amb fons estatals per desenvolupar objectius com la interpretació i difusió de l’obra dels seus compositors, la creació i recolzament a plataformes d’exhibició i la generació d’interconnexions amb altres realitats culturals. De fet, el proper any aquest festival es durà a terme a Londres.

La qualitat dels intèrprets era elevada i les seues propostes es troben a l’avantguarda de les últimes tendències de la música actual. Però el gran valor del festival radica en els espais generats de manera física i reflexiva. A més que l’auditori Harpa de Reikiavik és una meravella arquitectònica que permet disposar d’una gran varietat de possibilitats a nivell de producció, la vinculació latent entre els agents de l’àmbit era notòria. El públic estava composat majoritàriament per agents del sector: compositors, gestors, intèrprets, documentalistes, arqueòlegs musicals, musicòlegs etc. amb una palpant avidesa de compartir les seues experiències.

Els pensaments al viure de primera mà els Nordic Music Days són evidents. Com traslladaríem tota aquesta informació al nostre àmbit? Seria possible crear plataformes similars en l’àmbit mediterrani? Existeix la figura dels Music Councils al sud d’Europa? Què tenim nosaltres? Com ho podem millorar? La comunicació entre els nostres agents és constant? Disposem d’espais adaptables a qualsevol tipus de producció?

El que és ben cert és que tenim molta feina. Per què ja hem passat la fase “no entenc la música contemporània”, o no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *