children arsenal

#ProjectesMolons presents #ChildrenArsenal by Alfred Porres [part one]

Per Irene Llàcer

La tercera entrega de la secció de #ProjectesMolons, la dediquem a xarrar virtualment amb l’artista i educador Alfred Porres sobre el seu projecte Children Arsenal. Alfred, al llarg de set preguntes, ens explica i estructura l’arrencada d’aquest projecte col·laboratiu en procés i virtual, que ens convida a replantejar-nos els modes i formes de representació visual i lúdica del nostre entorn.

Irene Llàcer: Alfred Porres, explica’ns un poc més d’on naix la idea de començar amb Children Arsenal, i en què consisteix?

Alfred Porres: L’origen del projecte és fortuït. Sóc pare de dos xiquets i, com és tradició, per Nadal reben molts regals. Això implica haver de gestionar les joguines que tenen, revisar les que ja no fan servir, desar-les o donar-les, segons el cas. Un dia, mentre estàvem immersos en aquest procés, em vaig adonar de la quantitat de joguines que representaven armes. Els meus fills no en solen demanar i nosaltres no en som partidaris i, malgrat tot, en vam arribar a reunir un bon grapat.

ILL: Per què, i en quin moment, et planteges arribar a projectar Children Arsenal? Quines són les motivacions que hi ha al darrere?

AP: El punt de partida del projecte és la perplexitat amb la que vaig entomar el fet de tenir aquell "armament" a casa. Segurament pot semblar un plantejament ingenu i, en certa manera, ho és, volgudament. Vaig voler aprofundir en aquest estranyament.

Com podem guardar tot aquest “arsenal” sense inquietar-nos-en? Per què no em sembla una obscenitat que aquella pistola descansi a la tauleta de nit del meu fill? Com he dit, a casa nostra la presència i interès per aquestes joguines és absolutament residual. Per això em va sobtar haver-ne pogut reunir tantes. A més a més, em va cridar l’atenció la seva transversalitat: des d’una espasa de fusta d’aparença medieval fins metralladores futuristes, passant per armes ninja o pistoles del Far West. Era el denominador comú de tots els relats possibles.

ILL: El fet de que siga un projecte col·laboratiu en xarxa, creus que li aporta valor?

AP: Inicialment, era una proposta personal, fins i tot privada. Vaig voler visualitzar l’impacte que m’havia produït reunir totes aquelles joguines que representaven armes i vaig recordar com es presenten habitualment en els mitjans els arsenals confiscats per les forces de seguretat. Era una imatge que m’impactava pel que tenia d’exhibició i perquè, per primer cop, aquelles joguines començaven a semblar allò que representaven.

La contemplació d’aquella imatge va desencadenar un procés de transformació d’aquell exercici personal en un projecte públic. Com a artista, no estic gaire interessat en la producció material. Els meus artefactes visuals no aspiren a tenir un valor inherent sinó relacional. Són imatges que proposen un canvi en la mirada, intenten desvetllar mecanismes i interpel·lar la nostra cultura visual. Per això, enlloc de sobre la pròpia imatge construïda el focus del projecte es situa sobre el dispositiu. Com a dispositiu, el projecte esdevé una invitació a mirar des de l'estranyament que provoca l’acció de mostrar les joguines que guardem a casa en un context de completament diferent. A la fi, la imatge produïda no és cap imatge en particular sinó més aviat una mena de categoria visual que emergeix en la superposició de les múltiples imatges compartides.

ILL: Quin paper juga la col·laboració en la teua obra? Donat que es tracta d’un projecte, de caire processual, quan creus que el podràs donar per enllestit?

AP: La col·laboració és important en la mesura que el projecte bascula de la imatge cap al dispositiu. També perquè considero que el significat és una construcció relacional i, en aquest sentit, qualsevol proposta artística és col·laborativa. De totes maneres, per a mi la producció artística s’esdevé en més d’una esfera. La visualitzo com l’efecte d’una pedra que cau a l’aigua, en cercles concèntrics. La imatge inicial, com a detonant de la proposta, tanca un primer cercle. El dispositiu, com a invitació a l’acció, completa un altre anell de sentit, independentment que ningú no participi. La col·laboració exponencial i la circulació d’imatges afegirien noves anelles de significat.

ILL: Quines són les vies de difusió del projecte? Penses formalitzar-lo d’alguna manera fóra de la xarxa o l’emfasitzaràs com idea d’arxiu on-line?

AP: De moment, només he penjat la imatge inicial i la proposta de participació a Instagram, que és la xarxa social on m’he proposat desenvolupar-lo. El fet de fer servir les xarxes socials accentua el caràcter relacional de la proposta i la seva condició d’imatge immaterial, no tant pel fet que sigui digital com per la seva replicació i reverberació en múltiples fotos.

ILL: Per finalitzar, ens pots explicar com podem col·laborar amb Children Arsenal o buscar més informació sobre el projecte?

AP: Per a participar en el projecte només cal fer una petita recerca entre les joguines dels vostres fills o filles i localitzar totes les que representen alguna mena d'arma. Un cop identificades, les dipositeu ordenades a sobre unes estovalles o un cobretaula d'un color uniforme i en feu una fotografia. Publiqueu la foto a Instagram amb els següents hashtags:

#childrenarsenal

#artproject

#[nomdelnenonena]

#age[edat en número]

A mesura que el núvol de fotos es faci gran la col·lecció esdevindrà arxiu i les imatges indexades permetran, potser, entreveure tendències derivades de qüestions de gènere, edat, condició social o procedència.

ILL: Gràcies per tot, Alfred! Ja ens diràs en quant de temps podem re-preguntar-te per ell! Segur que tindrem una “Part two”!

AP: Moltes gràcies a vosaltres per acollir el projecte al vostre web i contribuir a difondre la proposta.

Alfred Porres Pla és llicenciat en Belles Arts i doctor per la Universitat de Barcelona. És professor i responsable del programa L'Aula al Pati (dins la programació de Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre). En el camp de la producció i la pràctica artística, ha exposat a ARCO Madrid, LOOP Barcelona i al Microwave festival de Hong Kong, entre d'altres. Actualment, explora les implicacions -educatives, ètiques, polítiques- i les possibilitats -pedagògiques i transformatives- d’expandir les formes de ser, col·laborar i aprendre amb altres. Aquest focus és present i transversal a les diverses dimensions de la seva trajectòria professional, com a docent, investigador i artista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *